Regione Autonoma Della Sardegna
Legge 482/99
Affari Regionali e Autonomie Locali
Custu giassu est fatu cun sa Lei 482/1999

Archiviu



Sa Bidda
Domu
Ufìtziu nou
Chini seus
Autus
Nobas
Fotografias
Traballus
Sa Jara
Informus
Sa Bčrtula Antiga
Agiudus

Sa Stňria de setzu

Setzu est una biddixeda pitica meda, 151 bividoris, una de is biddas prus piticas de sa Sardinnya, est in mesu de is arturas de sa Marmidda, a is peis de sa Jara Manna, sa pranura de is cuaddedus de sa Jara, de sa murta, de s’ortigu, de su modditzi,  de is paulis.
Segundu calincunu circadori, su nòmini Setzu benit de su nòmini de unu arromanu, proprietàriu mannu, Setius (RNG; Paulis, NLS XXXVII), ki teniat cussu poderi.
Podit essi puru, segundu atrus, ki Setzu benjat de “su beçu, su betzu, su etzu, s’etzu”, poita ca Setzu est sa bidda prus antiga de is ki nci funt in sa Jara.
Segundu atrus ancora, Setzu benit de sètziu, poita ca sa bidda est sètzia a is peis de sa Jara.

Su nòmini dd’agataus, in s’antighidadi, sceti in sa Chorographia Sardiniae (2020.22)  de F. Fara (XVI sec.), cumenti oppidum Setzu, de sa Diocesi de Usellus.

Su sartu de Setzu est stètiu trastijau de tempu meda, ca si funt agataus arrestus pre-istòrigus, de domus de janas e de nuraxis, e de edadi arromana puru.
Fintzas Giovanni Lilliu at scritu artìculus interessantis meda.
De su Neolìtigu nci at Sa Domu ‘e s’orcu, una tumba asuta de terra, scorrovonada in s’arroca.
Apitzus de custa gruta Lilliu at scritu, in su 1939-40: “Tra le rare domus de janas finora note nella regione presso la giara di Gesturi, è da aggiungere la grotticella funebre artificiale di Domu ‘e s’Orcu o Gruta sa Perda, sul ristretto terrazzo di marne, a quota 421, sottostante al ciglione tra la scogliera di Nuridda e la Corona Pillitus, ondulato e sbloccato fronte della colata lavica del Miocene”.
Sa domu est stètia umperada, in su tempus, de is pastoris po s’arreparai.
Is nuraxis mellus allogaus funt Nuraxi ‘e Setzu, S’uraxi, Su Forru ‘e sa teula, ki funt de su Neolìtigu nou.
In sa localidadi tzerriada Corte Muros funt stètius portaus a foras arrocas e arrestus de argidda, ki fiant umperaus po fai is murus e is domus in s’edadi arromana.
Acanta de su nuraghe S’uraxi nci funt arrestus de ceràmiga, sempri de edadi arromana, e in sa localidadi Nuraxi ‘e Setzu si bint is arrestus de una biddixedda de edadi imperiali.
Su sartu de Setzu est stètiu trastijau puru in edadi fenicia e pùniga.
In su Mesuevu fadiat parti de su Judicau de Arborea, aintru de sa Curatoria de sa Marmidda.
De su 1409, apustis de s’arratroxu de su Judicau de Arborea, Setzu passat a is Aragonesis,  e apustis a su fèudu de is Carroz, contis de Quirra.
In su 1603 fait parti de su fèudu de is Centelles, candu su contau de Quirra benit a essi Markesau.
Apustis de medas acontèssius, sa bidda de Setzu e su sartu funt stètius bèndius a s’asta e funt stètius comporaus de Simone Royg, unu finantzeri casteddàiu ki ddus at torrau a bendi a Pedru de Besalù, gèneru de su conti de Quirra.
In su cursu de su sèculu, Setzu est passau in manus de medas atras familias, cumenti is Borgia, Català, Osorio, e est stètiu luiu in su 1838.
De su 1848 at fatu parti de sa divisioni aministrativa de Casteddu e de su 1859 de sa provìntzia de Casteddu.
De su 2004, cun sa constituidura de in provìntzias nobas, su comunu est entrau a fai parti de sa provìntzia de su Campidanu de mesu.